Agenda


febr.
1
dv.
«BIGOTT» - Cafè del Teatre
febr. 1 - 10:30 pm
«BIGOTT» - Cafè del Teatre

Bigott porta més de 10 anys fent discos genials; el seu desè àlbum es diu “Friendly Monsters” i és exactament això, un monstre encantador, una col·lecció de pistes de mons diferents, que juntes donen lloc a un ésser amb vida pròpia. La primera cançó (i single de l’àlbum) és “Dreaming”, un tema pop al més pur estil 90’s, una melodia perfecta que es cola sense complicació, com si sempre hagués estat aquí, bona forma d’obrir boca. L’àlbum contínua amb “I lov O”, Bigott posa en marxa els aparells de la nau i comença el viatge, guitarres i amor és l’única cosa que ha necessitat per a aquest tema que sorprèn per senzill i addictiu. “Sweet Sweet Bang Bang” entra sense trucar; fosca i potent, un registre nou en el versàtil univers de Bigott, investigant per les profunditats amb tancs de distorsió. Seguim amb les sorpreses i és el torn de “Release”, psicodèlia trencada d’amor, so ferralla per a aquesta peça instrumental al descobert, que prescindeix de tot adornament per mostrar la bellesa. És el torn de “Baby” i l’atmosfera es torna molt molt sexy, un riff groovy amb la veu de Bigott cantant suggerent en el nostre sentit, un loop desenfocat i suau que inunda l’espai d’energia sensual. Gairebé sense adonar-nos, l’escena es converteix en dibuixos animats, un carro atrotinat de venedor ambulant ens talla el pas, és “Virgin” i abans que puguis saber el que passa, haurà marxat. “The City of Love”, una melodia pop brillant on Bigott juga a ser Brian Ferry escapant de la crema en Fahrenheit 451, i sona tan desitjable que vols anar a jugar amb ell. “Creation” sembla el so del reseteig de la seva pròpia màquina creadora, això o un ratllada molecular, però sigui el que sigui, aquí està, com tantes coses belles de les que no se sap res.

Per acabar friendly Mosnters, Bigott ens deixa surant en un infinit d’amor, que és el seu delicat “Lost in the Universe”. Friendly Monsters proposa un viatge al·lucinat des del pop lluminós a la psicodèlia espacial, amb unes quantes parades sorpresa.

febr.
8
dv.
«QUIMI PORTET» - Cafè del Teatre
febr. 8 - 10:30 pm
«QUIMI PORTET» - Cafè del Teatre

Com tots els artistes veritablement grans, Quimi Portet s’ha convertit en un gènere en si mateix. No és estrany doncs que compti les celebracions de la seva Festa Major d’Hivern (Quisso Records-Fina Estampa, 2018) per victòries: una gira la de presentació del seu desè àlbum en solitari que ens recorda que el rock pot ser –i amb ell encara és- un vehicle de pensament i catarsi col·lectiva, un so contundent però també delicat, una música en definitiva nascuda per avançar.

Tres setmanes en les llistes de vendes a tot Espanya que publica Promusicae i, si atenem a la reacció de crítica i públic, sensació de clàssic instantani de la seva trajectòria per a un disc on trobem al guitarrista indomable, al mestre de l’aforisme, al fi estilista de l’humor i al poeta brillant. Tots els perfils d’un Quimi Portet en un repertori que, alternat amb temes clau de la seva carrera, es fa directe amb la companyia de Jordi Busquets (guitarra) i Ángel Celada (bateria).

Tot honorant “el sortilegi de la música que tot pecat absol”, aquesta Festa Major d’Hivern és el principal leitmotiv d’un World Tour que es gaudeix com si fos febrer. Una oportunitat d’or per retrobar un autor que, al capdavant de Los Rápidos, Los Burros o El Último de la Fila i com a solista acumula tres milions i mig de discs venuts.

febr.
9
ds.
«LYNNE MARTIN» - Cafè del Teatre
febr. 9 - 10:30 pm
«LYNNE MARTIN» - Cafè del Teatre

El seu primer projecte professional va ser formar part de la banda barcelonina de rock Poet In Process, de la qual va ser frontman i compositora durant més de 10 anys, publicant el seu primer disc “Free Way” – Clippers 2006. Aquest treball és publicat a nivell internacional, donant com a conseqüència una gira europea amb els anglesos Muse compartint escenaris amb bandes del nivell de Stereophonics, Albert Hammond Jr. i Ok Go. Aconsegueixen formar part de “Catalan Music” que els permet girar per Estats Units en diversos festivals com el “Canadian Music Week “(CMW) i el” South by South West (SXSW).

Paral·lelament, quatre cançons de “Free Way” són escollides per la dissenyadora de moda Carolina Herrera NY com la seva música principal a la pàgina web de CHNY i altres quatre cançons més són seleccionades també per formar part de la banda sonora de la sèrie de TV “Question de Sexo”. Finalment, i potser el fet més destacable, la cançó “Why” del mateix àlbum va formar part de la banda sonora de la pel·lícula de Guillermo del Toro, “Hell Boy II”.

La banda llança el seu segon disc “Long Time no See” – Kashba 2011 girant ininterrompudament durant pràcticament 3 anys. Durant els 10 anys d’activitat amb Poet in Process, ha participat en innombrables enregistraments i col·laboracions tant en el món de la publicitat com en el de la producció musical, treballant com a veu i compositora. El 2014 decideix establir-se a Berlín per consolidar la seva carrera en solitari, recorrent el ampli circuit de sales i locals de la ciutat durant pràctica

febr.
10
dg.
«ALBA CARMONA» - Cafè del Teatre
febr. 10 - 8:30 pm
«ALBA CARMONA» - Cafè del Teatre

Estudiosa de la música d’arrel, l’Alba s’ha mogut durant anys entre els sons de les diferents músiques populars i la música moderna Ha trepitjat una infinitat d’escenaris juntament artistes amb els quals no ha parat d’aprendre i compartir; Perico Sambeat, Carlos Saura, Chano Dominguez, Las Migas, Mauricio Sotelo…
Les experiències al llarg de 18 anys en la música, el pas del temps i les emocions de la seva recent maternitat, han provocat en ella la necessitat d’expressar-se per primera vegada amb veu pròpia i conformar nou cançons que integren el seu primer disc composat casi íntegrament per ella i produït per Jesús Guerrero.

Les paraules no només ens defineixen, també ens construeixen. Ens fan qui som. Estem fets de les paraules que ens brollen. I les d’Alba Carmona són moltes. Paraules que l’acompanyen des de l’inici de la seva carrera i d’altres que acaben d’arribar. L’Alba és camí i poesia. És arrel i veritat. Tradició i estètica. Però també, com l’art, és necessitat i retrobament, redescobriment i inici.

Alba Carmona, veu. Jesús Guerrero, guitarra i veus. Ángel Pérez, teclats i veus. Martín Meléndez, violoncel i veus. Juan R. Berbín, percussió i veus.

febr.
14
dj.
ESCENA MOVISTAR: DOFí MALALT i JOAN COLOMO - Cafè del Teatre
febr. 14 - 9:30 pm
 Gratuït (s'ha de recollir les entrades a les botigues Movistar)

21.30 h DOFí MALALT (grup teloner)

Segons el segell que el representa, podríem estar parlant del seu secret més valuós i ben guardat. Dofí Malalt és una d’aquestes flors rares i belles que creixen sense adonar-te’n en qualsevol test de casa. El cassette Engrunes que fa temps va publicar ha quedat ben digerit. Ara en Quim es prepara per agrupar més cançons i fer un bon disc. De tota manera, el Pete Doherty lleidatà continua actiu. Concerts esporàdics i divertits que mesclen temes propis amb versions dels seus ídols. El cantautor misteriós es va fent un nom.

 

22.45 h. JOAN COLOMO (grup principal)

Amb el seu últim disc, “L’oferta i la demanda”, Joan Colomo va seguir demostrant que el talent no es pot mesurar però que existeix. Amb aquest últim àlbum ens demostra, amb una claredat incontrovertible, que sigui quin sigui el seu camí musical, Joan Colomo mai deixarà de ser un autor. La personalitat clara de la seva música li col·loca un plat a part en el panorama musical català. Inclassificable.

Des jugar amb l’electrònica, fins als sons mainstream, ens porta a la pista de ball amb un somriure als llavis i una necessitat imperiosa de cantar, lluny dels convencionalismes i les estructures previsibles. Poca gent en el món del pop pot afirmar que té una veu pròpia. Però Joan Colomo és un d’ells, i així ho demostrarà a Lleida un cop més.